Hans Barreth es va diplomar a Lausana (Suïssa) i va treballar abans d'aconseguir la trentena amb els arquitectes Raymond López, que va ser col·laborador d'Henry Pottier, i Alvar Aalto, guanyador de la Medalla d'Or de l'Institut Americà d'Arquitectes, AIA, i creador de l'Òpera de Essen.
Aquest arquitecte va conèixer, des de primerenca edat i en primera persona, els conceptes d'arquitectura sustentable de la cultura esquimal itnuit, dels amerindis de l'oest dels Estats Units, i dels maias, impregnant-se així de la seva integració a l'entorn d'una manera ecològica.
Després de col·laborar amb Eugène Lizero en la projecció de Cannes, Barreth va crear el seu propi despatx d'arquitectura. Des del qual va intervenir, directa o indirectament, en pràcticament tot l'esplendorós desenvolupament de Cannes durant l'últim quart del segle XX, incloent projectes com l'aeroport de Cannes-Mandelieu i l'hipòdrom de la Côte d’Azur.
També va crear el Centre de Negocis de Abidjan, a Costa d'Ivori, un hotel en la República Centreafricana, i va realitzar una intervenció de millora en un barri d'1.500 habitants en N’Djamena, Txad. A partir de 1980, ha treballat a Los Angeles (EUA), Egipte, Tunísia, Mumbai (Índia), Jordània, Corea, el Golf Pèrsic i Espanya.
Al llarg de la seva carrera, Barreth s'ha interessat per la creació ‘d’edificis verds’, especialitzant-se en els últims 15 anys en el disseny i foment de l'arquitectura sostenible, o ecològica, la màxima expressió de la qual és el Green Building.
Hans Barreth va resultar guanyador de diversos concursos internacionals per al desenvolupament de diverses promocions d'arquitectura sostenible; inclosos dos palaus turístics a Aràbia Saudita, un barri en Amman (Jordània) i l'hipòdrom d'Abu Dabi, en els Emirats Àrabs Units (EUA).